bio

La sèrie ‘Actual’. La meva feina des de 2021 fins avui.

Presentació de la sèrie ‘Actual’

Una companya em comenta: ”Actual’ és un matrimoni ben balancejat, on cada una fa on la manca de l’altra disposa’.

La uniformitat només és una opció.

Un únic ‘explorarium’ no calma la meva necessitat.

Que la diversitat simultània explora més àmpliament.

Per això dues línies són ‘Actual’

És la forma geomètrica espontània recorreguda de colors únics o múltiples, dispersos i desbordats, que es barregen o s’allunyen. Són una proposta irreflexiva on el silenci guia el procés fins a títol final.

Experimentar la sensualitat intel·lectual de la manera mínima. La significació lineal sobre la matèria resident. Sola o tenyida, em proporciona la justa textura canviant que s’acomoda al temps i al context.

La idea minimalista a l’espai plàstic i a la vida orgànica lineal m’ho ha transformat tot. Fujo de la pertorbadora abstracció expressiva i abraço la recta i la corba que dibuixen el mínim recurs per parlar de la forma dels conceptes en la imatge abstracta sobrevinguda.

Ser el corol·lari fefaent on tot es barreja en un acte d’enriquiment mutu, on la pertorbació del benestar-mirallisme ens confon,

Em poso a prova per saber si sóc receptiu a l’embat dels canvis i a l’arribada de noves formes, i així eliminar els murs de coneixements polièdrics que separen la ciència del misticisme.

Aspiro a ser llegit, entès i comprès en el formalisme i en el minimalisme que ara representen la meva dualitat confessa.

‘Fa temps vaig escriure un article sobre l’obra de l’artista plàstic Jordi Costa. Rellegint aquell escrit, m’he topat amb la següent frase:

“Definiria el treball de Jordi Costa com elegant, de simplicitat volguda i honesta, terriblement intensa, i per sobre de tot existencialista”

Per què destaco aquest fragment? Doncs m’ha resultat curiós veure com malgrat que la seva obra s’ha tenyit d’una nova estètica, la seva essència segueix sent la mateixa, i és precisament això el que el fa inconfusible, el que li dona un segell propi i estructura el seu procés creatiu.

Després d’una recent etapa de la més absoluta simplicitat, de silenci i dualitat entre un procés de recolliment i alhora d’expansió d’un mateix, d’un retorn als inicis i al no res per copsar justament el tot, Jordi Costa torna a fer un petit gir inesperat.

Actualment l’obra d’aquest artista s’ha omplert de veladures, de capes de significació, de textures i matisos. Treballa a partir de diferents sediments de pintura i massilla que curosament deixen veure les anteriors pells que l’han fet créixer. I enmig d’aquest valuós substrat, emergeixen formes i geometries, representacions gràfiques que com si fossin els plànols d’una nova edificació o civilització ens parlen de futur i esperança.

Amb els blancs de l’anterior etapa, Jordi Costa va aplanar el terreny, un espai al qual ara hi ha integrat el pas del temps, compactat i reposat, el que ens explica qui som i alhora ens permet projectar un nou començament. Noves formes que emergeixen blanques, pures i lluminoses, i que per contrast esdevenen magnètiques.

Ja a l’anterior article em vaig referir a l’obra de Jordi Costa com el producte d’un procés creatiu estretament lligat a la seva experiència vital, una obra explicada en primera persona. Crec realment que aquest és el seu motor d’inici i el seu destí final, es tracta d’aconseguir segons les seves pròpies paraules de “calmar la ment”‘.