bio

L’article de Mireia Puente Vilardell publicat el febrer de 2021 sobre l’obra de 2020 i 2021.

Fa temps vaig escriure un article sobre l’obra de l’artista plàstic Jordi Costa. Rellegint aquell escrit, m’he topat amb la següent frase:

“Definiria el treball de Jordi Costa com elegant, de simplicitat volguda i honesta, terriblement intensa, i per sobre de tot existencialista”

Per què destaco aquest fragment? Doncs m’ha resultat curiós veure com malgrat que la seva obra s’ha tenyit d’una nova estètica, la seva essència segueix sent la mateixa, i és precisament això el que el fa inconfusible, el que li dona un segell propi i estructura el seu procés creatiu.

Després d’una recent etapa de la més absoluta simplicitat, de silenci i dualitat entre un procés de recolliment i alhora d’expansió d’un mateix, d’un retorn als inicis i al no res per copsar justament el tot, Jordi Costa torna a fer un petit gir inesperat.

Actualment l’obra d’aquest artista s’ha omplert de veladures, de capes de significació, de textures i matisos. Treballa a partir de diferents sediments de pintura i massilla que curosament deixen veure les anteriors pells que l’han fet créixer. I enmig d’aquest valuós substrat, emergeixen formes i geometries, representacions gràfiques que com si fossin els plànols d’una nova edificació o civilització ens parlen de futur i esperança.

Amb els blancs de l’anterior etapa, Jordi Costa va aplanar el terreny, un espai al qual ara hi ha integrat el pas del temps, compactat i reposat, el que ens explica qui som i alhora ens permet projectar un nou començament. Noves formes que emergeixen blanques, pures i lluminoses, i que per contrast esdevenen magnètiques.

Ja a l’anterior article em vaig referir a l’obra de Jordi Costa com el producte d’un procés creatiu estretament lligat a la seva experiència vital, una obra explicada en primera persona. Crec realment que aquest és el seu motor d’inici i el seu destí final, es tracta d’aconseguir segons les seves pròpies paraules de “calmar la ment”‘.


Article de Mireia Puente Vilardell publicat el maig de 2017 sobre la meva obra el 2016 i el 2017.

Els altres mots…., els que pretenen explicar allò que és justament inexplicable.

De vegades penso de quin material serien algunes persones, associat a la seva personalitat; sí ja sé que pot ser és una bajanada, però em resulta estimulant i divertit. En el cas de Jordi Costa el seu material tinc clar que seria el cristall: elegant, transparent, d’aparença sensible i delicada, fins i tot vulnerable, però amb la increïble capacitat de permetre que la llum que ell pot copsar el travessi i ens arribi als que estem al seu voltant, fins i tot transformat en múltiples tonalitats.

L’obra de Jordi Costa és el resultat de la seva experiència vital, i els diferents cicles relaten diferents etapes de la seva vida, amb moments pel patiment i també per la felicitat, o perquè no per la passió.

Artista autodidacta, amb clares capacitats creatives, Costa ha fet de l’experimentació el seu leitmotiv. La seva voluntat sempre ha estat parlar dels sentiments en primera persona, aconseguint una gran honestedat i autenticitat. Són peces que surten de molt endins, amb una forta càrrega emotiva.

Dos dels seus grans referent pictòrics són Antoni Tàpies i Alberto Burri, molt evidents en la seva obra, tant per la tècnica com pels acabats, tot i que òbviament l’artista sap atorgar a les seves creacions un segell propi.

Definiria el treball de Jordi Costa com elegant, de simplicitat volguda i honesta, terriblement intensa, i per sobre de tot existencialista.

La tècnica que ho fa possible.

Treballa tant sobre tela com sobre fusta, depenent dels materials pictòrics escollits per l’obra. Quan treballa amb molta textura agafa la fusta que li dóna més resistència.

Utilitza tècniques pictòriques pròpies de l’obra dels expressionistes abstractes o informalisme abstracte: pintura matèrica, grattage, intervencions al suport, gestualitat, inclusió de nous materials i/o objectes. També fa ús de l’assemblage, sobretot en les seves últimes creacions, on introdueix mitges de niló antigues, sabates, guants o tot allò que el pot ajudar a crear l’atmosfera desitjada.

L’etapa actual: l’erotisme.

Actualment Jordi Costa ens parla de feminitat, de fetitxisme, sensualitat, erotisme, de vegades fins i tot introdueix el tema del grotesc o l’agressivitat.

La dona de Costa és polièdrica, complexa, glamurosa, delicada i resistent a la vegada. Una dona potser imaginada o potser real, tant se val, una dona.

“Amagar-se de tot, de vegades”.

Jordi Costa s’amaga darrera dels seus quadres, però no per ocultar-nos les seves inquietuds, sinó per expressar allò que no pot explicar amb paraules, allò que només es pot explicar amb el llenguatge de l’ànima, el més pur, el més autèntic, el més universal: l’Art.’


Llocs web amb exposició permanent
Obres de 2018 al Show Room de ARTxTU.cat de Mireia Puente Vilardell


Properes exposicions
Eurostars Grand Marina Hotel, Barcelona, ajornat pel tancament temporal pel COVID19
Centre Civic cotxeres Borrell, individual, octubre 2021


Exposicions celebrades
El Puntual, Sant Cugat del Vallès, 20-06-2020 al 12-07-2020
Centre Cívic Pere Pruna, Barcelona, amb Merçè Pla (escultura) i Jesús Cuenca (pintura), 9-01-2020 al 31-01-2020
Hotel Eurostars Madrid Tower, Madrid, ‘Torres d’autor‘ col·lectiva d’escultura, 2021
Espa [b], Barcelona 21-11-2019 al 10-01-2020
Chez Xefo, Barcelona, individual, 5-12-2019 al 10-01-2020
CT Artgallery, Reus, col·lectiva de pintura i escultura, 10-2019
Premi de pintura, Canyelles 2019, col·lectiva , 05-2019
Galeria Abartium, Calldetenes, col·lectiva, 01-2019 al 02-2019
Blanca by Eray, Sant Cugat del Vallès, col·lectiva, 12-2018 al 01-2019
Eurostars Grand Marina Hotel, Barcelona, individual, 06-2018 al 08-2018
Ateneu SantCugatenc, Sant Cugat del Vallès, col·lectiva, 06-2018
Blanca d’Eray, Sant Cugat del Vallès, duet amb Xavier Puente, 04-2018
Blanca d’Eray, Sant Cugat del Vallès, col·lectiva II, 12-2017 a 01-2018
Blanca d’Eray, Sant Cugat del Vallès , col·lectiva I, 09-2017 a l’11-2017
Hotel Sant Pere del Bosc, Lloret de Mar, 08-2017 al 10-2017
Ateneu Sant Cugatenc, Sant Cugat del Vallès, individual, 12-2016 al 01-2017
Peacock Rubí Festival d’Art 2016, Rubí, col·lectiva, 09-2016 al 10-2016
Centre Cívic Pere Pruna, Barcelona 04-2016
Pou d’Art, Sant Cugat del Vallès, individual, 01-2016 al 02-2016
Casa Usher, Barcelona, individual, 11-2015 al 12-2015
ab Galeria, Granollers, individual, 06-2015 al 08-2015
La Cultural , Sant Cugat del Vallès, individual, 05-2014
Talent&Co, Barcelona, individual, 02-2014 al 03-2014
Nostalgias, Sant Cugat del Vallès, individual, 06-2014 al 07-2014
Cambalache, Sant Cugat del Vallès, individual, 07-2014
Bones Idees, Sant Cugat del Vallès, individual, 07-2014
Can Batlló, Barcelona, col·lectiva, 03-2013 al 04-2013
Centre Cívic de Sants, Barcelona, col·lectiva inaugural, 04-1984


Col·laboracions
Portada del llibre “El Fémur de Eva” de l’escriptora i guionista Fani Grande
Encarrec de Claudia de Sousa pel projecte d’interiorisme Flat #503
Encarrec de l’estudi de Raúl Martins, pel projecte d’interiorisme Casa Decor 2020


Concursos
Seleccionats al Premi BBVA de Pintura Ricard Camí 2017
Seleccionat al Premi Pinyo de la Galeria Telax 2014
Seleccionat en el premi Canyelles de pintura 2019


Selección de prensa
Entrevista en el programa “Contra Portada” de la TV Sant Cugat. 2020
Entrevista en el programa “Contra Portada” de la TV Sant Cugat. 2017
Entrevista de Mireia Puente per artxtu.com
Xavier Puente i Costa Plaza a artxtu.com
Bonart Eurostar Grand Marina Hotel 2018

39ymas Eurostars Gran Marina Hotel 2018
Bonart Pou d’Art 2016
Fahrenheit Magazine 2019

Begin typing your search term above and press enter to search. Press ESC to cancel.

Scroll Up