amagar-se

Estimar llocs i moments, i adonar-te que l’enyor t’envaeix, quan recordes que el temps, com mars negres que s’engullen felicitats, se’ls enduran.

No poder gaudir d’un món infinit, on tenir la clau per guarir el dolor, la mort i la buidor.

Odi als que desfan vides, als que jutgen i sentencien cegament, per la gracia d’algú.

Plor per l’innocent com la neu, que passa la por final, la que et fa creure que el demà no existirà.

Desitjos i passions que tracten d’obrir-se camí, i exposar-ho a l’aparador.

Normes de moda que marquen tendència, creant universos petits.

Amagar-se de tot, de vegades.” 

Costa Plaza